L’Atlètic Club Sant Pol commemora aquesta temporada,19-20, el centenari de la seva fundació. I ho està fent amb una salut de ferro: una vintena d’equips en diferents categories, més de 300 llicències, 325 socis i un primer equip que està fent la millor temporada de la seva història.
Des que juga a la nova Segona catalana, hi va pujar la temporada 2013-2014, mai havia acabat la primera volta en posició de promoció d’ascens i amb una puntuació tan alta: 34 punts.
Aquesta excel·lent campanya dels santpolencs té encara més mèrit si tenim en compte que la temporada passada va anar d’un pèl que no baixés a tercera. A mitja segona volta l’equip estava en zona de descens amb un joc i una imatge preocupant. La directiva va prendre una decisió gens habitual en el club, la de canviar d’entrenador a mig campionat. Rafel Gil que havia estat el responsable de pujar i consolidar el Sant Pol en la Segona era substituït per Sebas Marteles, entrenador del Vilassar de Mar B i amb experiència en el futbol territorial de la comarca. La seva incorporació va fer que el joc canvies radicalment. L’equip va recuperar una alegria i, sobretot, una capacitat ofensiva que havia perdut i, pas a pas, va anar escalant posicions fins aconseguir la salvació definitiva derrotant al Mataró que va visitar en l’última jornada el Sot de Baguey sent ja campió i equip de primera.

Sebas Marteles i la directiva van treballar intensament tot l’estiu aconseguint renovacions i reforços per fer un equip que garantís no repetir els patiments de la temporada anterior.
Es van aconseguir reforços que, en el que portem de campionat, s’han mostrat com de gran nivell. És el cas de Borja Montejo, ex-Argentona, Josep Viñas ex Palamós juvenil o Joan Planas que després d’un any a Argentona tornava a Sant Pol.
En els partits de pretemporada, l’equip va oferir molt bona pinta, sobretot en el que va disputar contra el Palamós a pocs dies del començament de la lliga.
I es va posar en marxa el campionat i de seguida es va veure que l’equip no se semblava en res al de la temporada anterior. I això que la base de la alineació la formaven jugadors que re que això sí al costat del .Les noves incorporacions, bàsicament una per línia, li donaven un altre aire al equip i, sobretot, una evident millora del joc.
I del que fins ara havien estat partits amb patiment s’ha passat a partits amb bon futbol i millors resultats. L’equip ha fet una extraordinària arrancada amb victòries molt lluïdes davant de rivals candidats a l’ascens com ara el Turó de la Peira, el Sant Joan de Montcada, el Premià o el Masnou. Els santpolencs només s’han vist superats en la classificació per un Llefià que està fent una lliga excel·lent. La feina del seu tècnic, Jordi Souto mereix tots els elogis i reconeixements. Els badalonins, invictes encara, van visitar el Sot de Bagueny amb el liderat en joc. Van fer tot un recital guanyant per 1 a 3.

Aquesta derrota va coincidir amb el moment més baix pel que ha passat el club des que va començar el campionat. Un mal moment més de resultats que de joc i degut en bona part a tot un seguit de baixes d’homes clau. En la segona part d’aquesta primera volta Marteles no ha pogut repetir mai el que podria ser l’onze titular havent de fer front a baixes importants entre elles la del seu punta, Joan Planas, que ha empalmat un parell de lesions de consideració.
Per contra, l’equip també ha pogut reforçar-se amb el defensa Víctor Barragan, ex-Guineueta i amb Marc Carreras, després que aquest hagi finalitzat els seus estudis als EUA.
Jugadors, tècnics i aficionats santpolencs son conscients que la lliga és molt llarga i que tot és possible però, a diferència de temporades passades, l’equip transmet molt bones sensacions. Una mostra d’això és que Sot de Bagueny registra cada diumenge molt bones entrades.