El Sant Pol afrontava el partit davant de la Grama conscient que una victòria el permetria desenganxar-se una mica del nombrós grup d’equips perseguidors i retallar, encara que tímidament, la distància respecte al líder, el Llefià, i al segon classificat, el San Juan Montcada, que hores abans havien empatat en el gran duel de Can Sant Joan.
I l’escenari per aconseguir-ho semblava del tot propici. La Grama, que ha hagut de jugar ja en tres camps diferents aquesta temporada, és un dels equips que presenten pitjors números com a local. A més, aquest diumenge tenia moltes baixes i amb prou feines va poder fer una convocatòria de 13 jugadors. Certament la situació esportiva i social del club fa patir. L’equip sobreviu per la persistència dels seus directius i per l’orgull amb que defensen la samarreta els seus jugadors.
Pels que hem tractat professionalment amb la Grama, ens dol veure com, aquell club llegendari que va estar 20 temporades a Segona B i que l’any 2005 va arribar a Quarts de final de la Copa eliminant al Barça, es troba avui, crec que injustament, castigat a viure en un terreny totalment empantanegat. Tampoc no s’entén com un club que, des de fa prop de 100 anys, porta el nom de Santa Coloma de Gramenet, una de les principals ciutats de Catalunya, no tingui un camp en el seu municipi, ni que sigui compartit amb la més recent creada Fundació Grama, actualment a Tercera Divisió, on el seus aficionats puguin seguir l’equip i no hagin de fer quilòmetres per veure’l jugar com a local.
El cas és que actualment la Unió Deportiva Atlètica Gramenet ha de jugar els seus partits com a local a Tiana, un camp que no els està sent gens propici. Encara no hi han guanyat mai.
El Sant Pol n’era conscient i va sortir a l’atac. El seu tècnic va fer un plantejament clarament ofensiu amb tres puntes. No s’havien jugat ni dos minuts que els santpolencs ja havien clavat la primera punyalada. Pacheco aprofitava una pilota dins de l’àrea i superava al porter Kilian Cañabate.
Els colomencs, lluny d’enfonsar-se, a força d’orgull, d’intensitat i a estones de bon futbol, es van fer amb el domini del joc però sense profunditat i sense perill a la porteria contraria. Només Cristian Becerra generava una mica de desequilibri per la punta esquerra de la Grama.
En canvi el Sant Pol, cada cop que rebien els seus puntes, la jugada acabava amb ocasió de gol. En una d’elles, en el minut 32, Joan Planas culminava amb una gran acció personal una d’aquestes arribades santpolenques a l’àrea local.
Amb el 0-2 la Grama continuava insistint en fer el gol que el permetés entrar en el partit però, tot i el control del joc, els seus intents sempre acabaven topant amb la defensa visitant.
La segona part va començar amb una nova temptativa dels locals per acostar-se a la porteria contraria. Tot el que aconseguien però era provocar algun còrner llançat sense més conseqüències. Aquesta temptativa es va acabar al quart d’hora del segon temps en que el técnic santpolenc, Sebas Marteles, va fer entrar al camp homes de refresc. Aquí se li va acabar la gasolina a la Grama.
Borja Montejo en el 70 va fer el 0-3, i ja a les acaballes del temps reglamentari, Gio i Sauleda, van fer el quart i cinqué gol
El tècnic santpolenc, amb els 90 minuts de joc exhaurits, li va comentar a l’àrbitre que potser no calia afegir el temps que s’havia perdut per les substitucions o per atendre a jugadors lesionats. L’entrenador local, Raúl Hurtado, li va agrair el detall al final quan s’encaixaven les mans camí dels vestidors.
El Teu FutbolCat 