A falta d’onze jornades per acabar el campionat, el Sant Pol presenta uns números inimaginables quan ara fa un any lluitava per evitar el descens a tercera. Justament aquesta setmana es compleix un any que Sebas Marteles es va fer càrrec del primer equip en substitució de Rafael Gil.
Els santpolencs tornaven a jugar aquesta setmana de visitants, en aquesta ocasió al camp del Molletense, un equip que portava una bona ratxa de resultats i que en el seu camp, del que pot presumir de tenir possiblement la millor gespa artificial de la categoria, és temible.
Antoni Filgaira, el tècnic local, havia estudiat al Sant Pol la setmana anterior en el partit en que aquets havien golejat la Grama per 0-5. Possiblement, en el seu plantejament inicial buscava frenar el joc ofensiu dels santpolencs, per cert, l’únic equip de Primera i Segona catalana que ha estat capaç de marcar en tots els partits disputats. El cas és que en els primers 45 minuts qui va mostrar-se més perillós de cara a gol va ser el Molletense. Els locals, amb Gonzalo Muñoz i Pau Sepulveda, van generar bones ocasions de gol que la defensa visitant o la mala sort van impedir que es convertissin en gol.
En els últims minuts de la primera part l’àrbitre va anular un gol al Molletense per fora de joc de Muñoz. Va ser en la segona jugada després d’un corner. La pilota rebotada d’un refús arribava al davanter molletenc que aconseguia batre al porter visitant. Mentre que l’assistent semblava donar gol, l’àrbitre indicava posició antireglamentària del davanter local. Com és lògic, alguns jugadors molletencs van envoltar l’àrbitre per protestar-li la decisió. Mentrestant, el Sant Pol, en una pràctica que fa habitualment, treia ràpidament la falta. La pilota anava a parar a peus del seu davanter Waggeh que, per velocitat, superava al seu marcador i al porter marcant un gol que l’àrbitre també anul·lava per fora de joc. El cert és que tot plegat va passar molt ràpid i en un moment de certa tensió i confusió. Sigui com sigui els jugadors santpolencs no van protestar massa aquesta decisió.
Amb empat a zero els equips es retiraven al vestidor. La segona part va ser totalment diferent. El Molletense es veia incapaç de superar el mur defensiu santpolenc. Per contra els visitants, que en el primer temps només havien disposat d’una ocasió clara de gol, arribaven amb més facilitat a la porteria contraria. Només s’havien jugat cinc minut de la represa quan Gio, davanter santpolenc que està en ratxa, rebia una pilota dins l’àrea. Després d’un control li feia un barret al seu marcador i al porter aconseguint un gol d’una extraordinària factura. Amb aquest gol en contra, al Molletense se li van fondre els ploms. El Sant Pol va fer entrar jugadors de refresc i va passar a dominar clarament el joc. El partit feia més pinta del 0-2 que de l’empat a 1. I efectivament, en el 80, Pau Targas que feia poc havia entrat al camp, sentenciava el partit fent el segon gol.
Al final, festa grossa al vestidor santpolenc que encara ho va ser més quan van conèixer que el San Juan Montacada només havia empatat al camp de l’Europa i que per tant recuperaven la plaça de promoció.
El Teu FutbolCat 