El Sant Pol no és un club que es caracteritzi per cessar entrenadors quan a les primeres de canvi les coses no rutllen. Al llarg dels 100 anys de l’entitat son comptats els casos en que això sí que ha passat. Un d’aquets casos va passar ara fa un any. El primer equip estava enfonsat en la cua del grup 2 de Segona Catalana i la directiva va decidir cessar l’entrenador Rafael Gil, un tècnic que portava 5 temporades a Sant Pol. Gil va pujar l’equip de tercera a segona i, amb una feina molt meritòria, el va consolidar en aquesta categoria. Però res d’això té valor quan l’equip entra en una dinàmica de veure-les quadrades. L’equip s’anava a tercera i la directiva va considerar que l’única manera de revertir la situació era fer un reset i això en el futbol, sigui el professional o el modest, passa generalment sempre per les banquetes.
L’escollit per substituir Gil va ser Sebas Marteles. Un tècnic sense experiència a Segona Catalana però amb molts anys en el futbol base, entre altres clubs a l’Espanyol. Quan va rebre la trucada del Sant Pol entrenava al Vilassar B que estava fent una bona campanya en el seu grup de Tercera catalana.
Amb motiu del primer aniversari de la seva arribada al club mantenim amb ell una conversa, un dilluns després d’una jornada que ha estat molt positiva pel Sant Pol ja que ha recuperat la plaça de promoció. Marteles ens explica que va dir que sí a la proposta sense pensar-ho massa. Diu que era tot un repte i una bona oportunitat per millorar com a entrenador. Sobre quin vestidor es va trobar em diu que quan hi va entrar el que més el va cridar l’atenció va ser poder comprovar les ganes que tenien els més veterans – jugadors com Villaronga, Viñuales, Ju Sauleda o Pacheco – de treure l’equip del pou i de com això ho transmetien a la resta de la plantilla.
Marteles em recorda que, a més d’una dinàmica negativa, aquell equip també estava condicionat per tot un seguit de baixes per culpa de les lesions o les marxes a altres clubs.
Marteles va tenir un bon debut. El Sant Pol va derrotar al Sant Andreu B un dels rivals directes en la lluita per la permanència. A partir d’aquí l’equip va anar recuperant el to i la salvació va arribar. Va caldre esperar però a l’última jornada per que la permanència fos una realitat.
Marteles explica que havia aparaulat amb el president que si la salvació no arribava ell voldria seguir a la banqueta.
Amb la salvació i els deures fets, abans de marxar de vacances el Sant Pol es va posar a buscar jugadors que volguessin reforçar l’equip i amb qui crear un projecte que assegurés una temporada més tranquil·la que la passada. Diu Marteles que amb Joan Brusca, el director esportiu, i amb Jordi Sauleda, el president, van poder fer molt bona feina. Van recuperar gent que havia estat molt important pel club com Vallejo, Sergi Andrés i Joan Planas i van convèncer jugadors de bon nivell com Borja Montejo, Josep Viñas o Agus Andreu. El club els presentava un projecte esportivament interessant dins del marc del centenari, un esdeveniment que feia encara més atractiva l’oferta. El projecte va anar agafant cos i aviat es va veure que podia fer goig.
No va caldre esperar al començament de la lliga per comprovar que aquell equip pintava molt millor que el de la temporada anterior. Marteles diu que va ser molt important el partit del Centenari jugat una setmana abans de l’inici de lliga contra el Palamós. El Sant Pol va guanyar per 2 a 0 a un equip dissenyat per pujar a Tercera Divisió i fent bon futbol.
I va començar el campionat i els santpolencs encadenaven victòria darrera victòria i, a més, jugant amb eficàcia ofensiva i solidesa defensiva.
Des del minut zero Marteles comença a gestionar la seva extensa plantilla. No pot convocar sempre a tothom, ni tots els convocats acaben jugant tot i el generós reglament de canvis que regeix a la segona catalana.
El dia que el Turó de la Peira visitava Sot de Bagueny vaig entrar al vestidor per rodar imatges pel documental sobre el centenari. Vaig ser testimoni de la xerrada prèvia del partit als jugadors. Marteles, després de recordar les característiques del rival i de com calia fer-los front en les diferents situacions que es podien presentar, va anar animant un per un als seus jugador titulars. En acabar va afegir que els partits els guanyen tots. Textualment va dir: “els que juguen, els que no juguen i els que no van convocats, perquè la pròxima setmana la llista serà diferent”. I així va ser com es va poder comprovar en la convocatòria del partit següent contra el Masnou.
Marteles m’explica que molts cops ha de deixar jugadors de molta qualitat fora de la convocatòria. I que quan això passa valora del grup que els no convocats sempre hi siguin per fer pinya i donar suport als seus companys.
Sobre el que pot passar d’aquí a final de campionat, Marteles no s’atreveix a fer cap pronòstic. No amaga que per a ells aquesta posició privilegiada que ocupen és tot una sorpresa. “No ens ho esperàvem” em diu.
Li pregunto també com es gestiona un vestidor amb jugadors totalment amateurs que han de compaginar la seva vida professional o personal amb un futbol cada cop més exigent, també en les categories territorials.
Em reconeix que admira la implicació de la majoria de tots els seus jugadors. M’explica que per exemple, en la setmana prèvia al partit contra el Molletense, Ju Sauleda, un dels capitans i homes forts de l’equip, va haver de tirar de viatges llampec en avió o AVE per compaginar la seva responsabilitat com a executiu de l’empresa Sauleda Textiles, per cert el principal sponsor del club, i no perdre’s els entrenaments programats.
Marteles m’explica que des de fa quatre anys treballa amb Jordi Cristina com a ajudant. Que abans qui seia al seu costat a la banqueta era la seva dona, Andrea Artero. El naixement del seu fill l’ha fet apartar-se momentàniament de les banquetes. Marteles em diu però que la seva dona es mor de ganes de tornar.
Li pregunto si a Primera amb el Sant Pol. Es fa un petit silenci i em diu: “de moment dissabte tenim un partit molt important i complicat contra l’Argentona”
Fotos: Aleix Pràdanos Boet
El Teu FutbolCat 